A partir de la fermentació del suc de poma, sorgeix la sidra, una beguda àcida i baixa en alcohol de gran tradició als països de costa atlàntica – Espanya, França, Anglaterra, Bèlgica i Irlanda – però que amb el pas dels anys s’ha anat estenent cap a d’altres. Les primeres referències a aquest vi de poma daten de l’època de Carlemany i s’han trobat en una acta legislativa de l’imperi carolingi.

Els processos d’elaboració de la sidra varien segons les tradicions de la regió on es produeix i també varien els tipus de pomes utilitzades, però se solen combinar pomes dolces, per obtenir el sucre que es convertirà en alcohol, pomes àcides, per mantenir el color natural del most, i pomes amargues, que aporten els tanins. Cal diferenciar també entre la sidra gasificada i la sidra natural. La primera és la que es consumeix a la majoria de llocs, mentre que la segona és la que es beu a principalment a la zona del Cantàbric.

Actualment, on la sidra és més popular i on més quantitat se’n produeix és a Astúries i Biscaia. Fins i tot s’ha creat la DOP Sidra d’Astúries, elaborada només amb pomes autòctones. Seguint la tradició, en aquestes zones se serveix en una ampolla des d’on s’ha de ‘escanciar’ i es va prenent en petites quantitats en un got ample (el que s’anomena ‘zurito’).

A França és molt habitual acompanyar les crêpes de sidra. A nosaltres també ens encanta la combinació i per això les nostres galettes de l’Empordà les servim amb un ‘zurito’ de bona sidra asturiana. Si encara no coneixeu aquest maridatge tan especial, no espereu més!